Empatia per un món millor

L’educació emocional a edats primerenques ha cobrat molta importància en els últims anys. Es tracta d’un procés continu, que té un gran pes en el desenvolupament del benestar emocional i social de les persones.


Dins de tot el que pot abarcar l’educació emocional, podem trobar el desenvolupament de l’empatia. Segons Hoffman (1975), l’empatia és la capacitat innata de reconèixer i assistir les necessitats emocionals dels demés. Aquesta ens permet doncs, conectar amb altres persones o éssers vius, afavorint així el desenvolupament de conductes prosocials i reduint les conductes agressives.

Pel que fa al desenvolupament de l’empatia a edats primerenques, els animals poden jugar un paper molt important. Serpell, en 1999 ja mencionava que la interacció amb animals pot potenciar conductes de cura, companyerisme, confort i seguretat en els xiquets i xiquetes; la qual cosa té al mateix temps un impacte positiu en les seues relacions humanes i retroalimenta l’empatia. En relació a açò, Sauquet (2014) aboga per una educació basada en l’empatia cap als éssers vius des de l’educació infantil, amb l’objectiu de promoure els valors de respecte i les relacions positives.


Per tant, incloure el bon tracte cap als éssers vius dins de l’educació emocional pot generar aspectes beneficiosos, tant per al desenvolupament dels i les xiquetes, com també per al desenvolupament de la societat en general.


Referències:

  • Hoffman, M. L. (1975). Developmental synthesis of affect and cognition and its interplay for altruistic motivation. Developmental Psychology, 11, 607-622.

  • Sauquet, T. (2014). Empatía hacia los animales: ¿Innato o adquirido? Una aproximación teórica a la educación infantil en los valores de empatía y respeto hacia los animales. Fundación MONA. Doi: 10.13140 / RG.2.1.2182.8646

  • Serpell, J. (1999). Animals in children’s lives. Society and Animals, 7, 87-93.



15 views0 comments

Recent Posts

See All