Violència de gènere i maltractament animal

Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere (25N), vos volem parlar de la relació existent entre el maltractament animal i la violència de gènere.


L'evidència científica avala l'existència d'aquesta relació, on per exemple Ascione en 1998 ja ho mencionava als seus estudis: El 71% de les dones que va entrevistar en centres d'acollida va indicar que les seues parelles o ex-parelles havien amenaçat, ferit o inclús matat alguna de les seues mascotes. I en l'actualitat, aquest tipus de situacions se segueixen repetint. Respecte a aquestes dades, les investigacions indiquen que el maltractament animal suposa un factor de risc a l'hora d'obrir el camí cap a altres formes de violència dins i fora de l'entorn familiar (Flynn, 2000).

Parlem per tant, de Maltractament animal Instrumental, ja que en aquest cas, l'agressor pot utilitzar les mascotes (de la mateixa manera que ocorre de vegades amb els fills/es) per a fer patir, exercir control i humiliar a la parella. A més, com major és el vincle que la dona té amb l'animal, major és el patiment psicològic ocasionat (Bernuz-Beneítez, 2015). També és important tenir en compte que aquesta violència es pot seguir exercint encara que s'haja posat fi a la relació, ja que l'agressor fa ús de la mascota per a forçar a la parella a guardar silenci o a quedar-se al domicili familiar. Açò agreuja encara més la situació, ja que en la majoria de serveis d'acollida no es permet l'entrada d'animals, i per tant moltes dones es veuen obligades a romandre junt amb l'agressor per protegir a l'animal.

No obstant això, a poc a poc anem avançant. Actualment, des del govern es considera la possibilitat de tindre en compte el maltractament animal com un agreujant de la violència de gènere, i també existeixen programes de protecció com VioPet, des del qual s'acull a les mascotes de dones que pateixen violència de gènere.


Des d'ISCANA ens posicionem contra aquestes violències i considerem que és de vital importància dissenyar estratègies que permeten previndre, detectar i aplicar mesures de protecció eficaces, tant per a la dona com per als xiquets, xiquetes i mascotes implicades en les agressions.


Bibliografia:

  • Ascione, F.R. (1998). Battered women’s reports of their partners’ and their children’s cruelty to animals. Journal of Emotional Abuse, 1(1), 119-133.

  • Bernuz-Beneítez, M. J. (2015). El maltrato animal como violencia doméstica y de género. Un análisis sobre las víctimas. Revista de Victimología, Vol. 2, 97-123.

  • Flynn, Cl.P. (2000). Why family professionals can no longer ignore violence toward animals. Family Relations, 49, 87-95


16 views0 comments

Recent Posts

See All